>> CÈL·LULA #6: FAULA NOVA CREACIÓ 2025


PROPERA ESTRENA: 02/10/2025 - Mercat de les Flors, Barcelona

3, 4, 5, 9, 10, 11, 12/10/2025 - Mercat de les Flors, Barcelona
novembre 2025 - Festival Temporada Alta, Girona/Salt


"Tots els contes s'ocupen de la substància unitària del Tot, homes, bèsties, plantes i coses,
la infinita possibilitat de metamorfosi de tot el que existeix."
Italo Calvino

Dins de cada món, hi ha molts mons possibles. I com en un joc de miralls, podem entreveure els fils que ens connecten i els vincles que ens sostenen. Aquesta nova creació és un nou capítol en l'exploració contínua sobre el grup i el que podem construir plegats. Envers el cos individual i els cossos col·lectius, la interdependència i la confiança mútua. Ara dirigim la mirada cap a tot allò que és fabulós, cap a una amalgama de criatures fantàstiques, en una celebració de tot allò d'extraordinari en nosaltres.


INFORMACIÓ ARTÍSTICA


Concepte i coreografia: Roser López Espinosa / Creat amb i interpretat per: Nora Baylach, Anamaria Klajnšček, María Arronis, Patrícia Hastewell, Matilde Casini, Noé Ferey, Genaro Gibils, Nicholas Baffoni / Assistents de coreografia: Nora Baylach, Anamaria Klajnšček / Música original: Mark Drillich / Dramatúrgia: Katarina Pejović / Vestuari: Åsa Gjerstad / Disseny espaci escènic i il·luminació: Cube.bz / Coordinació tècnica en gira: Oriol Ibáñez / Aprenent: Irene Rojo / Producció executiva: Blanc Produccions

Producció: CÈL·LULA #6 Mercat de les Flors, II Pla d’impuls a la dansa
Coproducció: Temporada Alta

Amb la col·laboració de: Graner, centre de creació de dansa i arts vives, La Caldera – Centre de creació de dansa (Barcelona)

Fotos: Tristán Pérez-Martín / Video: Ignasi Castañé

Durada: 60 min

LA FABULACIÓ COM A FORÇA
Per Bàrbara Raubert
Mercat de les Flors, Barcelona

La mirada cap a allò fabulós -en el doble sentit de la paraula: invenció i meravella- és la que Roser López Espinosa aporta al Cèl·lula, el projecte del Mercat de les Flors per acompanyar una peça de gran format i que enguany celebra la seva sisena edició.

La Roser és una coreògrafa de formes que van molt més enllà d’allò estricament humà. L’any 2017 va presentar la seva peça L’estol, la primera Producció Nacional de Dansa, on ens acostava al moviment de les aus migratòries i que ha viscut a través de multitud de cossos: “Es va originar a partir del duet Lowland (2013), la van ballar estudiants de la MTD d'Amsterdam i actualment és peça de repertori de la companyia Scottish Dance Theatre”, explica aquesta enamorada de les excursions i dels documentals. L’observació de la natura l’ha dut a copsar la bellesa que es troba en llocs delicats i imperfectes, perquè  “allò que està viu mai no és exactament simètric ni perfecte”. Podem reconèixer-ho fàcilment en nosaltres mateixos: ben lluny de la perfecció. Però hi ha un altre aspecte que és igualment propi i que sí que pot tocar l’ideal.

Es tracta de la capacitat d’imaginar, de crear realitats altres que, en ser projectades, es fan possibles. Amb Cometa (2021), la seva primera peça familiar, va explorar el món sideral al costat de moltíssimes criatures i va constatar la potencialitat d’inventiva amb la que naixem. Ja deia William Blake que la imaginació no és un estat, sinó l’existència humana mateixa. Però també va trobar que en els adults empatxats d’imatges, normes i convencions, es va atrofiant. Revifar la fabulació és el desig de la seva darrera obra.

Alhora que és una manera de retrobar-nos amb allò que som com a espècie, fabular també ens permet fer noves connexions i convertir-nos en una cosa totalment nova. Connectar i entrellaçar cossos ha estat una de les dèries en la recerca formal d’aquesta coreògrafa. Els resultats també es poden observar com si es tractessin d’exercicis de convivència, amb una dimensió real. En aquesta ocasió ha decidit deixar l’escenari i cuidar-ho des de fora, treballant amb molta atenció amb tots els intèrprets. Alguns d’ells es coneixen de fa molts anys, com la Nora Baylach i l’Anamaria Klajnšček. També han treballat juntes anteriorment amb la dramaturga Katarina Pejović, la vestuarista Åsa Gjerstad i el compositor Mark Drillich, i les ha triat perquè “la història compartida és molt important, amb una mirada ja ens entenem i això ajuda molt en el procés de creació”. 

Els vuit intèrprets han treballat entre d'altres amb “la ideade puzle, un cos fet de cossos interconnectats, precís i també proper al desordre. Els cossos col·lectius poden semblar un cos impossible, però aconsegueixen avançar perquè tenen la potencialitat de tot el podem aconseguir plegats. I alhora celebrem tot allò d'extraordinari, que ens fa criatures fantàstiques i úniques."I aquesta és la meravella: la que fa possible allò (que semblava) impossible. 

IMAGINAR ALLÒ QUE ENCARA ÉS INVISIBLE
Per Katarina Pejović

El món que compartim avui sembla estar esgotant les velles formes i fórmules fins al seu darrer alè. Davant del seu propi final tal i com el coneixem, aquest món demana (o més aviat, clama) redefinir, rearticular, potser fins i tot replantejar totes les nocions bàsiques de la seva existència, per poder ressorgir en un nou començament. No cal dir que els humans som els protagonistes d'aquest nou procés. Els passos que se suposa que hem de fer no requereixen grans gestos, tot el contrari. Es tracta més aviat de la multitud de petits passos entrellaçats amb amor i confiança, amb una perspectiva diferent de l'individu i la comunitat. En lloc de plantejar retallades radicals, cal cercar noves formes de transformació.

El nostre és un d'aquests petits passos.

El requisit previ per al seu desplegament és, però, la capacitat d'imaginar allò que encara és invisible, que encara no hem vist. La forma de les coses futures ens apareix primer a la ment, per poder cobrar vida després. Aprofundim en els vincles mutus que ens uneixen i que ens impulsen a crear noves formes, impossibles d'existir sense la confiança incondicional i la nostra entrega a la dinàmica de grup. Observem com el moviment col·lectiu invoca no només diverses formes de comunitat, sinó com aquest viatge sinergètic d'entrellaçar-nos, agitar-nos, embolicar-nos i desembolicar-nos, donar-nos suport i mantenir-nos en suspensió, dona lloc a criatures fabuloses. I tot i que aquestes fabuloses criatures poden ser efímeres, la seva curta existència deixa una emprempta duradora i plena d'energia en la nostra memòria. El mirall en què ens veiem canvia de perspectiva, oferint-nos un nou reflex. Potser fins i tot una imatge que habita a través del mirall?

Aquest projecte és una celebració de tot allò d'extraordinari en nosaltres.